Lledoner
Celtis australis
Descripció:
Te el seu orige en la Regió Mediterrània. És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d’alçada. Les fulles són aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats. Les flors masculines són poc vistoses i apareixen entre abril i maig. El fruit (lledó) és de la mida d’un pésol, dolç i comestible, verd abans de madurar i fosc quan madura a la tardor.
Pot viure fins a 600 anys. Viu a terrenys solts i frecs, on és fàcil veure’l a les vores dels camps i dels camins i en el bosc de ribera en la posición més allunyada de l’aigua. Resisteix força bé la sequera i la calor, però no un excés de fred.
Usos:
A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, etc. Aprofitant la seua flexibilitat i duració; les seues branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n’obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies.
Antigament, els xiquets gastaven els pinyols dels fruits com a projectils utilitzant un canut de canya.
Les fulles i el fruit tenen propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s’utilitzaven per extreure un colorant groc per tenyir la seda.
Singularitat:
Aquest arbre pertany al grup de les 4 ombres “reials”: lledoner, morera, til·ler i carrasca. Davant de l’Alqueria de Martorell podem trobar també aquests arbres. Antigament, el lledoner a l’entrada d’un casa era senyal de possessió o de benvinguda.