Continuant per la vora del riu, la Senda passa per baix del pont de l’antiga línia fèrria Carcaixent – Dénia al seu pas per Gandia, avui en dia reconvertida en un carril bici que enllaça Gandia amb Oliva, exemple de la reutilització d’aquestes vies ferroviàries en vies verdes.

La via verda de La Safor Gandia – Oliva és un altre passeig molt recomanable per a fer a peu o en bici, es tracta d’un recorregut lineal amb una distància aproximada de 8 km per trajecte.

Deixem a la dreta uns ametlers i distingim adossades al mur unes plantes que creixen en les escletxes de la muralla, les tàperes, molt apreciades pel seu ús gastronòmic.

Més endavant, després del pont de l’avinguda d’Alacant o pont Nou d’Oliva, el llenç de l’antic recinte emmurallat que protegia la vila de Gandia s’alça junt al camí. Les restes de murs que encara hi romanen, com a testimoni viu de la història de la ciutat, envoltaven el nucli primitiu, dit la Vila, al començament del segle XIV.

La Senda transcorre en aquest tram al costat dels murs que protegien l’hort, el temple gòtic i el claustre del convent de clausura de Santa Clara, encara en funcionament. Una rampa permet aproximar-se a la muralla per observar una torre redona i una porta tancada on antigament se situava l’anomenada Porta de la Mar, un dels portals més antics de la vila.

El camí segueix endavant i passa darrere de les muralles que tanquen l’antic Hospital de Sant Marc, a prop de la torre rodona, una institució medieval per a pobres i pelegrins que va mantenir la seua activitat durant més de 600 anys, des del segle XIV fins a 1973. Actualment alberga el MAGa, Museu Arqueològic de Gandia.

El tram de muralles finalitza deixant pas als murs de l’antic convent i actual col·legi Carmelites, en aquest punt el sòl de terra del camí es converteix en una passarel·la que permet continuar el camí sota l’ombra dels grans arbrers del jardí del Palau Ducal on la Senda permet accedir al centre de la ciutat per una suau rampa amb algun graó.

De nou al camí, la Senda continua paral·lela al riu fins a arribar al Pont Vell d’Oliva, el més antic dels set ponts que travessen el riu Serpis i recentment habilitat com a pont per a vianants. En aquest punt es pot triar entre continuar recte fins a arribar a l’ermita de Martorell i enllaçar amb la Senda Groga, o creuar el Pont Vell i continuar la Senda Turquesa del riu.

Aquest pont comunicava la vila amb els pobles del sud i fou construït l’any 1310 en estil gòtic en pedra calcària i amb sis ulls semicirculars, dels quals sols es veuen clarament quatre. El pont donava i dóna accés al barri del Raval on evocadors noms dels actuals carrers rememoren antics gremis medievals, artesans que establiren els seus tallers als carrers Obradors (actual Canonge Noguera), Algepseria, Forn o Pellers.

Si creuem el pont, la Senda del riu transcorre ara per la vora dreta, en sentit contrari al tram inicial, i passa sota la Passarel·la, una moderna estructura metàl·lica d’acer de formes rectilínies que se sustenta tan sols per dos pilars de formigó arrimats a les vores per deixar el llit del riu sense obstacles en prevenció de grans avingudes. Aquesta passarel·la per a vianants comunica el Passeig de les Germanies amb el parc de l’Est i el parc d’Ausiàs March, un dels pulmons verds de la ciutat.

Des d’ací, s’aprecia una magnífica vista de la silueta de la ciutat antiga, on destaca el campanar de l’església de Sant Josep del Raval i el de la Col·legiata de Santa Maria, així com el majestuós edifici del Palau Ducal, íntimament lligat al llinatge dels gandians més universals, la família dels Borja.

La Senda continua amb bones vistes sobre el llit del riu, frontera natural que separa la ciutat dels ravals del sud, i que la major part de l’any roman sec. Passem sota els ponts fins a travessar el pont del Carrefour, el més modern. Ara el passeig ens ofereix el tram més salvatge del llit del riu, un enorme canyamelar, un autèntic bosc de canya que serveix d’amagatall per a nombroses aus i rèptils. Tornem al pont del Carrefour on donem per finalitzada aquesta interessant ruta fluvial desconeguda per a molts ciutadans de Gandia.