Una gran magnòlia ens assenyala on girar cap l’Avinguda del Grau, en direcció al port. En aquesta ampla i solejada avinguda s’incorpora al seu recorregut un carril bici que s’estén fins el final de la platja Nord.

Vers el nostre passeig podem delitar-nos dels aromes de les plantes, les flors i la mar, al temps que conèixer antigues alqueries de l’horta de Gandia, vestigis del seu passat rural i burgés. Tenim com a referents en aquesta senda les properes alqueries del Gall i la dels Peiró, ubicades darrere del camping situat abans d’arribar al Grau.

L’alqueria valenciana és generalment de planta rectangular. Algunes estan formades per dos quadrats, un integrat en l’altre, amb façanes llises. A la planta baixa es trobava el que constituïa pròpiament l’habitatge; el piso de dalt antigament es destinava a guardar les collites i a la cria de cucs de seda.

Pel camí, trobarem diverses plantes aromàtiques que creixen silvestres a les nostres muntanyes, algunes especialment estimades pels habitants d’aquesta comarca pel seu valor i ús gastronòmic per fer infusions i herbers (licor d’herbes): romer (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus vulgaris), herba d’olives (Satureja obovata) i la pebrella (Thymus piperella), endémica de la Comunitat Valenciana.

L’avinguda finalitza a l’entrada del Grau de Gandia, just a la redona del Molí de Santa María. Girarem a la nostra esquerra per dirigir-nos a la desembocadura del barranc de Borrell o Beniopa, ací anomenat Barranc de Sant Nicolau, un indret peculiar que sembla una xicoteta ria per on entra l’aigua de la mar terra endins. Continuem el camí bordejant el barranc, al principi per la seua vora i posteriorment endinsant-nos per la urbanització de xalets de nova construcció.

Des de la desembocadura fins que l’aigua salada de la mar s’estanca barranc amunt, podrem gaudir de l’albirament d’aus que viuen i nidifiquen als aiguamolls pròxims i que aprofiten aquestes aigües baixes amb riquesa piscícola per alimentar-se.

Una vegada entravessem la urbanització, el camí torna a obrir-se al mig dels camps de tarongers, on l’encisador aroma de la flor del taronger ens recordarà que estem trepitjant una terra d’horts i sèquies, d’alqueries i regadius, palmeres i canyes, territori conquerit i reconquerit per cristians i musulmans que des del Castell de Bairén, al fons, emmarquen un paisatge mediterrani que ha perdurat fins avui.

Abans de finalitzar la ruta des del punt on l’hem iniciada, el camí creua les vies de la línia fèrria Carcaixent-Gandia, una de les tres connexions amb les que va contar la ciutat en temps d’auge econòmic per l’exportació dels productes agroalimentaris de les comarques veïnes.