Senda Urbana
Falconera-Les Roques

senda taronja

Punt d’eixida i arribada: Plaça de les Fonts

Distància: 2,12 km.

Temps estimat: 1 hora.

Desnivell màxim: 19,3 m.

Dificultat tècnica: Fàcil.

Ruta circularApte per a xiquetsMonument històricEsglésia
vista parcial pi centenari i depòsit d'aigües Beniopa vista parcial pi centenari i depòsit d'aigües Beniopa
Depósito de agua. Beniopa Senda Taronja Depósito de agua. Beniopa Senda Taronja
Desembocadura Rio Vaca Desembocadura Rio Vaca
Vista Depósito Vista Depósito
mollo de la Creu i Montdúver mollo de la Creu i Montdúver
inicio Acceso Cova Del Gat inicio Acceso Cova Del Gat
senda Taronja senda Taronja

Com arribar:

L'urbanetL’Urbanet. Linia 3. Parada C/ Ciutat de Laval. Freqüència de pas: 30 min. A partir d’ací 6 min. fins a l’inici de la senda.

Safor-biciSafor-bici. Estacions més properes: Rois de Corella, Pont de Beniopa i Antic Hospital.

Traçat de la ruta:

Descarrega en: KML
GPX
PDF

Més enllà de la línia litoral i la plana, la Senda Taronja és l’itinerari idoni per contemplar l’orografia del municipi que domina i emmarca el paisatge de la ciutat amb els cims del Mondúber i el Molló de la Creu. Un recorregut per camins rurals de terra i grava per a conéixer de prop la geologia, la geomorfologia i els processos que intervenen en el modelatge del relleu que circumda la ciutat.

 Plaça de les Fonts

L’itinerari comença a la plaça de les Fonts (final del passeig Germanies). La plaça és un mirador on contemplar tota la serralada que envolta la ciutat, un relleu i orografia amb muntanyes altes i despuntades on destaquen els cims del Molló de la Creu (451 m) i el sempre omnipresent cim del Mondúber, que amb els seus 841 metres destaca sobre els altres. Gandia es caracteritza per posseir un relleu amb uns contrastos molt grans, sense quasi zones de transició.

L’àrea muntanyosa es divideix en tres zones; a l’oest la serra del Mondúber, amb un relleu abrupte i pendents molt pronunciades davant el relleu més suau de l’est, de formes baixes i erosionades, amb cims com ara la muntanya de Santa Anna (108 m) o la de Sant Joan (108 m).

La zona central, també de relleu abrupte, està formada per la serra Falconera amb l’emblemàtic cim del Molló de la Creu. La marxa continua a l’esquerra pel barranc de Beniopa fins a situar-nos davant del dipòsit d’aigües de Beniopa.

 Dipòsit d’aigües de Beniopa

Un vell pi canari, amb més de 125 anys, ens indica l’entrada al colorit recinte de finals del segle XIX format per un aljub, una bassa de reg i un casalot que tradicionalment s’ha utilitzat per a regar els cultius del terme municipal, com abeurador d’animals i per subministrar aigua potable al poble de Beniopa i part de la ciutat de Gandia.

 

 Fenòmens Càrstics

Al camí que volteja el col·legi Los Naranjos per l’esquerra,  trobem un xicotet jardí amb un panell interpretatiu que ens  explica amb detall tot el relacionat amb el sòl calcari i els fenòmens càrstics, molt freqüents a la Safor, que han fet de la seua geografia un recurs per als amants de la pràctica de l’espeleologia.

En travessar per baix el pont de la circumval·lació, trobem un racó d’ametlers i altres conreus de secà. Cal no oblidar que fins principis del segle XX la major part dels conreus de la comarca eren de secà, amb una etnografia relacionada amb aquesta particularitat que queda plasmada en els tipus d’habitatge, les cançons, les danses i altres manifestacions culturals.

A partir d’ací, la senda discorre paral·lela a la carretera de circumval·lació i deixa a la dreta la serra de la Falconera, una serralada que alberga indrets de gran importància arqueològica com la cova de les Meravelles; i espeleològica, amb coves i avencs on troba refugi la rata penada, tal com ens conta el panell situat abans de tornar a travessar la carretera per baix, que parla d’aquest mamífer volador i nocturn, emblema simbòlic del poble valencià.

 Els nostres pins

De nou entre camps de tarongers, una parada prop de l’Alqueria dels Rubio permet apreciar i diferenciar les característiques dels tres tipus de pi que poblen el territori: el pi blanc (Pinus halepensis), el pi marítim (Pinus pinastre) i el pi pinyoner (Pinus pinea). El més abundant a la zona és el pi blanc, ja que suporta millor aquests sòls calcaris.

La Senda Taronja finalitza en aquest punt,   des d’ací es pot arribar al punt de partida si continuem el carrer Llarguer i trenquem a l’esquerra fins al passeig Germanies; però recomanem fer un passeig fora de l’itinerari propi d’aquesta senda per visitar el convent de les Esclaves i l’ermita i mirador de Sant Antoni.

 Ermita i Mirador de Sant Antoni

L’ermita presideix el Racó de Sant Antoni i està situada al tossal que s’alça a la dreta. Per accedir-hi, cal entrar a la zona enjardinada on un camí amb graons ascendeix fins al cim.

L’oratori és un bell edifici d’arquitectura popular que data del segle XVI. A principis del segle XX es trobava en estat de semiabandonament fins que en 2004 l’Ajuntament de Gandia va iniciar les obres de restauració i recuperació tant de l’ermita com de l’entorn que l’envolta, un excel·lent mirador sobre Gandia i els seus voltants.

Baixem per a continuar la marxa pel barri antic de Benirredrà, on un ben conservat centre històric ens descobrirà el tipisme dels carrers d’un poble que ha sabut preservar la seua identitat amb habitatges i casolots ben interessants.

 Convent de les Esclaves

L’edifici del noviciat de les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús, conegut popularment a Gandia com Les Esclaves, va ser construït pel bilbaí Enrique Espalza, i és considerat com un dels millors exemples de l’eclecticisme dels inicis del segle XX.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies