Un vell pi canari, amb més de 125 anys, ens indica l’entrada al colorit recinte de finals del segle XIX format per un aljub, una bassa de reg i un casalot que tradicionalment s’ha utilitzat per a regar els cultius del terme municipal, com abeurador d’animals i per subministrar aigua potable al poble de Beniopa i part de la ciutat de Gandia.

Al camí que volteja el col·legi Los Naranjos per l’esquerra,  trobem un xicotet jardí amb un panell interpretatiu que ens  explica amb detall tot el relacionat amb el sòl calcari i els fenòmens càrstics, molt freqüents a la Safor, que han fet de la seua geografia un recurs per als amants de la pràctica de l’espeleologia.

En travessar per baix el pont de la circumval·lació, trobem un racó d’ametlers i altres conreus de secà. Cal no oblidar que fins principis del segle XX la major part dels conreus de la comarca eren de secà, amb una etnografia relacionada amb aquesta particularitat que queda plasmada en els tipus d’habitatge, les cançons, les danses i altres manifestacions culturals.

A partir d’ací, la senda discorre paral·lela a la carretera de circumval·lació i deixa a la dreta la serra de la Falconera, una serralada que alberga indrets de gran importància arqueològica com la cova de les Meravelles; i espeleològica, amb coves i avencs on troba refugi la rata penada, tal com ens conta el panell situat abans de tornar a travessar la carretera per baix, que parla d’aquest mamífer volador i nocturn, emblema simbòlic del poble valencià.

De nou entre camps de tarongers, una parada prop de l’Alqueria dels Rubio permet apreciar i diferenciar les característiques dels tres tipus de pi que poblen el territori: el pi blanc (Pinus halepensis), el pi marítim (Pinus pinastre) i el pi pinyoner (Pinus pinea). El més abundant a la zona és el pi blanc, ja que suporta millor aquests sòls calcaris.

La Senda Taronja finalitza en aquest punt,   des d’ací es pot arribar al punt de partida si continuem el carrer Llarguer i trenquem a l’esquerra fins al passeig Germanies; però recomanem fer un passeig fora de l’itinerari propi d’aquesta senda per visitar el convent de les Esclaves i l’ermita i mirador de Sant Antoni.

L’ermita presideix el Racó de Sant Antoni i està situada al tossal que s’alça a la dreta. Per accedir-hi, cal entrar a la zona enjardinada on un camí amb graons ascendeix fins al cim.

L’oratori és un bell edifici d’arquitectura popular que data del segle XVI. A principis del segle XX es trobava en estat de semiabandonament fins que en 2004 l’Ajuntament de Gandia va iniciar les obres de restauració i recuperació tant de l’ermita com de l’entorn que l’envolta, un excel·lent mirador sobre Gandia i els seus voltants.

Baixem per a continuar la marxa pel barri antic de Benirredrà, on un ben conservat centre històric ens descobrirà el tipisme dels carrers d’un poble que ha sabut preservar la seua identitat amb habitatges i casolots ben interessants.

L’edifici del noviciat de les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús, conegut popularment a Gandia com Les Esclaves, va ser construït pel bilbaí Enrique Espalza, i és considerat com un dels millors exemples de l’eclecticisme dels inicis del segle XX.