Senda Urbana de
Venècia i el Grau
senda blava
Punt d’eixida i arribada:
Parc de l´Oller
Distància: 4,6 km.
Temps estimat: 1 hora.
Desnivell màxim: 6,8 m.
Dificultat tècnica: Fàcil.
Com Arribar:
La Marina. Línia 2. Parada Carretera del Grau. Freqüència de pas: 15 min.
Safor-Bici. Estació més propera: Plaça la Marina.
La Senda Blava ens mostra la importància que la mar i el riu, amb tots els elements vius que l’envolten, tenen a les nostres vides. La ruta comença al Grau de Gandia en direcció a la desembocadura del riu Serpis, un entorn de gran valor ecològic que actua de zona de transició entre l’aigua dolça i salada, entre l’ecosistema terrestre i el marí, on la diversitat de flora i fauna existent, junt amb l’activitat pesquera que hi predomina, harmonitzen el conjunt amb l’essència de l’olor de mar.
Comencem la nostra senda des del Parc de l’Oller situat davant del col·legi Mª Ángeles Suárez de Calderón, que porta el nom de la dona d’un grauer d’adopció, el president del CF Atlètic de Madrid, Don Vicente Calderón, un gran promotor del turisme a Gandia durant els anys 50-60, destinació on venia cada any a estiuar. Ens dirigim cap al barri de pescadors i d’estiueig conegut com a barri de Venècia per l’avinguda del Port fins a la ronda de Venècia.
Barri de Venècia
La ronda voreja aquest popular barri, però l’itinerari no entra en ell. S’ha de girar a la dreta però, abans de continuar, resulta curiós conéixer que el barri està format per un conjunt de cases de planta baixa i xicotets terrenys confrontats que van sorgir els anys 60 sense cap planificació urbanística prèvia, d’ací l’aspecte de barri popular.
La barriada està situada a la desembocadura del riu Serpis, en un terreny sota el nivell de la mar, fet pel qual, quan arriben les pluges torrencials a la tardor, la zona s’inunda molt fàcilment i converteix els seus carrers en canals d’aigua com els de la famosa ciutat italiana.
Camí de la Gola del Riu Serpis
Una vegada arribem vora riu, just en la desembocadura, l’entorn convida a fer una passejada relaxada fins a l’inici del camí que se’ns obri a la dreta. Aquest tram vora riu ens permetrà albirar algunes de les aus d’aiguamolls en un discret mirador, amagatall perfecte per poder conéixer de més a prop les diferents espècies que hi habiten com l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), la fotja (Fulica atra) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) que podem trobar en els llocs més tranquils del riu.
La regulació del riu Serpis pel pantà de Beniarrés i les extraccions d’aigües per al reg, fan que la major part de l’any l’aigua no arribe a la desembocadura.
La senda vora riu ens permet arribar des de la mar fins a la carretera de Daimús o CV-670 i tornar, sobre els nostres passos enrere, pel mateix camí. Durant la tornada podem prestar atenció a alguns casalots rurals o alqueries disseminades pel paisatge (Alqueria del Gall, de les Boles, dels Peiró), habitatges d’un passat, no molt llunyà, que ens recorden la importància que en el seu temps tingué l’activitat agrària a la comarca.
Durant el recorregut gaudirem de l’ombra dels arbres del bosc de ribera i de les vistes sobre la serralada, fins a arribar al magnífic mirador de l’escullera al cap d’aquest passeig, des del qual s’albiren unes magnífiques vistes de la mar Mediterrània i de la desembocadura del riu Serpis. Aquest punt convida a respirar fondo i sentir la fresca olor a salnitre, escoltar les aus marines que en saluden i deixar-se portar per l’encís d’aquest amagat paradís.
Tornem a terra ferma travessant una xicoteta devesa, on podem observar com la flora és modelada pels elements de la natura, és curiosa la imatge dels pins mig tombats per la força del vent, exemple de l’adaptació de les plantes al medi.
Arribem a la plaça dels Joncs i continuem el camí cap a la dreta per un tram recte de la ronda de Venècia fins a la Platja.
Antiga Estació Ferroviària
Avancem per la ronda de Venècia, protegida pel mur que ens separa de les naus portuàries, fins al carrer Llevant pel qual girem a la dreta per arribar a una antiga estació ferroviària i uns raïls en desús que ens recorden la importància que aquest mitjà de transport tingué per al desenvolupament econòmic de la ciutat. La línia Alcoi – Gandia fou un eix de prosperitat que va agermanar ambdues ciutats valencianes i les va introduir de ple al segle XX.
La necessitat de subministrar carbó i matèries primeres (tints, cotó, etc.) a la indústria tèxtil alcoiana i d’obrir una connexió portuària cap a l’exterior, atesa l’orografia de la ciutat d’Alcoi, crearen la línia fèrria Alcoi – Gandia, un mitjà de transport eficient per importar matèries primeres i exportar els productes de la indústria tèxtil alcoiana. L’últim viatge del denominat tren Xitxarra es va realitzar el 15 d’abril de 1969.
Moll Pesquer
Pel mig del jardinet de l’antiga estació ferroviària baixarem unes escales fins al moll, on ens trobarem els emblemàtics edificis dels coberts, la llotja o l’avantguardista església de St. Nicolau de Bari. Potser la intensa olor a peix ens obri l’apetit i ens vinga de gust fer-nos un arròs o una fideuà, plat típic de la gastronomia gandiana, en algun dels nombrosos restaurants del Port.
Al final del moll s’ubiquen els coberts, 12 idèntiques i imponents naus ―originàriament propietat de l’empresa anglesa Alcoy Harbour Company Limited, concessionària del Port de Gandia― construïdes en 1908 per cobrir la necessitat d’embarcar al Port la taronja que s’exportava. L’any 1931 se n’afegiren tres més i una torreta de 19 m d’alçada amb rellotges als quatre costats, que s’ha convertit en l’emblema del Port de Gandia.
Actualment, part de les naus estan en desús i altres es destinen a altres usos com a emmagatzemar bobines de paper o com a espai d’investigació gestionat per la Universitat Politècnica de València.
Al moll se situa també la Llotja de Gandia, on es realitza la subhasta de peix. Es tracta d’un espai polivalent que serveix de lloc de trobada entre pescadors i distribuïdors de peix al gros, així com de reunió per a la confraria de treballadors i treballadores de les arts de la pesca. La flota pesquera del Port de Gandia actualment està composta per 76 embarcacions que practiquen diferents arts de pesca com són l’arrossegament, les arts menors i el palangre.
Església de Sant Nicolau
L’església, dedicada a sant Nicolau de Bari, és l’edifici religiós més important d’arquitectura moderna de Gandia. Una estructura de formigó pretesat que, amb la combinació amb el ferro i el cristall, li dóna a l’edifici un aspecte lleuger i innovador.
El conjunt parroquial està compost per l’església, la casa abadia i el claustre amb un campanar exempt. A l’interior es troba la talla de la Mare de Déu Blanqueta, patrona del Grau i dels mariners.
Barri Marítim del Grau de Gandia
La tradició pesquera d’aquest nucli urbà data de l’època romana. La pesca, la preparació dels productes per a embarcar i el cultiu de les terres pròximes, transformà l’assentament romà primitiu del Grau i afavorí el creixement en els segles XVIII i XIX.
El barranc de Sant Nicolau sempre ha fet de barrera natural entre els dos sectors del Grau, fins que es va construir un pont que uneix ambdues parts que consolidà el nucli urbà actual.
Si travessem el pont en direcció a la plaça de la Marina i al Parc de Marcel·lí Pérez, un heroic alcalde que va oposar-se a la dictadura franquista, s’arriba pel carrer de la Goleta al Parc de l’Oller, punt d’inici d’aquesta senda circular.