Ja fora del nucli urbà, passem per un desnivell provocat pel pas del barranc de Beniopa, un fenomen hidrogeològic que consisteix en un sistema de recollida i aprofitament de les escorrenties dintre del cicle de l’aigua.

Just en aquest punt hi ha una bifurcació, podem triar qualsevol de les dues direccions, però des del punt de connexió d’aquesta ruta circular, recomanem agafar el camí de l’esquerra.

Aquest tram de la senda, entre camps de tarongers, resulta molt atractiu, un passeig que si el recorrem en l’època del floriment de la taronja, es converteix en una experiència fantàstica i genuïnament valenciana amb l’aroma suau i intens de la tarongina.

El camí ens porta a una frondosa arbreda coneguda com l’Alqueria del Duc. Aquest paratge, amb una rica biodiversitat natural de flora i fauna, està format per estanys circulars de reduïdes dimensions i certa profunditat sorgits pel broll de nombrosos ullals.

Els ullals són fonts d’aigua dolça que sorgeixen del subsòl, un fenomen natural típic del litoral valencià i molt vulnerable a l’acció humana, per la qual cosa és un espai amb una estricta reglamentació d’ús per garantir la seua protecció. Dins dels ecosistemes de la Marjal, els ullals tenen una gran importància ambiental, ja que compten amb aigua de qualitat durant tot l’any, fins i tot en anys de forta sequera.

A la partida de Pla de les Fonts hi ha comptabilitzats fins a un total de tretze ullals.

Aquest paratge de marjal està habilitat amb passarel·les i camins per als visitants que enllacen l’Ullal de l’Estany i l’Ullal de la Perla, dos estanys abastits per l’aigua subterrània de l’aqüífer càrstic del Massís del Mondúber i l’aigua de les séquies, els barrancs i les pluges.

Podem observar vegetació de ribera com el xop, el til·ler o el salze, així com flora típica de la marjal que delimita i envolta el paratge, i on habiten diferents espècies d’aus, com l’ànec collverd o la garsa.

A l’eixida del circuit dels estanys ens trobem amb l’Alqueria del Duc, una antiga alqueria medieval fortificada construïda durant el segle XIV i que va servir com a residència d’estiu per als ducs de Borja. Es tracta d’un robust edifici de gruixuts murs, planta quadrada, dos altures rematades amb sostre de teula àrab amb bigues de fusta i un pati interior central.

El caràcter defensiu de l’edifici està definit per la presència de tres garites angulars a les cantoneres, així com per la presència de troneres i buits a la planta baixa. Al primer pis es trobaven les dependències de la residència senyorial, un saló, una capella i diverses habitacions decorades amb materials luxosos.

La cantonera nord-oest de l’Alqueria no compta amb garita, ja que en el seu lloc hi trobem les restes d’una torre de maó que contrasta amb la resta del conjunt d’argamassa i pedra. Es tracta de les restes d’una antiga torre defensiva del segle XIV on possiblement s’efectuaria el relleu de les patrulles costaneres que vigilaven el litoral davant dels atacs de pirates barbarescs. En la seua façana sud destaca un rellotge de sol datat del 1780.

Junt amb l’edifici hi trobem el jaciment arqueològic d’una antiga necròpolis paleocristiana de la qual encara podem contemplar algunes restes tretes a l’exterior per les excavacions arqueològiques.

En l’actualitat, l’edifici està rehabilitat i transformat per albergar un hotel escola que pertany a la Xarxa de Centres de Turisme de la Generalitat Valenciana. Al costat mateix s’ubica el Centre d’Interpretació dels Ullals (Aula Natura).

Continuarem els indicadors per iniciar el camí de tornada fins a arribar al punt de bifurcació de l’inici de la senda circular, on ens acomiadarem d’aquest pulmó natural de Gandia per reiniciar el camí de nou fins a la urbanització.