El barranc rep diferents noms al llarg del seu recorregut, Barranc de Borrell a la seua part alta, Barranc de Beniopa al seu pas per Gandia i Barranc de Sant Nicolau a la seua part més baixa, el Grau, on finalment desemboca. Amb un tram total de 14 quilòmetres, arreplega les aigües de la serra Grossa, del sud del Mondúver i de la serra Falconera.

Es tracta d’un barranc relativament curt, però degut a la seua gran conca, pot portar un cabal molt important i produir fortes inundacions com les sofertes en 1987.

Circumval·lant el barranc per la vora esquerra ens trobem un gran terreny urbanitzat sense edificar, resultat d’un fort període constructiu als anys 90.

El carrer Mondúver arriba al Calvari, una emblanquinada escalinata en forma de zig-zag,  emmarcada per xiprers. L’ascens segueix les quinze estacions  amb imatges de la Passió de Jesús.

Abans de pujar, es pot obtar per fer un recorregut circular travessant el bosquet de pins, o anar directament  per la vessant nord fins arribar a l’ermita.

La primera opció de la pineda és la més interessant a nivell  paisagístic  amb  pins pinyers, pins blancs, aixi com arbustos propis del matoll mediterrani: el coscoll, el llentiscle i el bruc d´hivern.

L’ermita de Santa Anna està sobre un petit turó. Tot i que el temple original datava del segle XIV, l’actual edifici és el resultat d’una profunda reforma efectuada al segle XVIII que va transformar el temple amb un revestiment i decoració barroca i neoclàssica, tant freqüent a les terres valencianes.

Una de les peces més interessants de l’ermita és la imatge original de  Santa Anna, una talla en fusta de pi blanc datada en la segona meitat del s. XIV, dins d’un estil gòtic popular valencià  que es conserva en l’edifici de l’Escola Pia de Gandia.

En aquesta ermita la nit de Nadal té lloc la representació d’un drama litúrgic de melodia gregoriana anomenat Cant de la Sibil.la, un antic cant medieval recuperat recentment.

Darrere de l’ermita hi ha una pineda amb una bona representació del bosc mediterrani, que continua per una pista forestal.Ja  en terreny descobert i de solana, entrem en el domini de les plantes aromàtiques i ruderals.

Un cop hem caminat unes desenes de metres a la dreta de la pista, tenim l’opció de pujar per un estret viarany que ens portarà a un antic lloc de vigilància forestal on gaudir d’unes excel·lents vistes de les muntanyes de La Safor i del Castell de Bairén.

Tornent arrere, per a incorporar-nos de nou  a la pista forestal per on veníem, fins arribar a  un  gran mirador situat a la nostra esquerra, on admirarem vistes panoràmiques de  la ciutat. La vista que es pot gaudir des del mirador del parc periurbà comprèn  en primer terme el barri de Santa Anna, un barri de cases modestes de poca alçada. Integrada en aquest barri es troba la passarel.la  metàl.lica  que puja fins al parc. En la panoràmica distinguim clarament  el barranc de Beniopa , que separa el barri de Santa Anna de la resta de Gandia. Abans de creuar el barranc, podem veure un gran pi blanc que ens indica on es trobava  la demolida alqueria de la Romaguera . A la marge  dreta del barranc comencen les edificacions  principals de la ciutat de Gandia  i, al fons , podem apreciar en un dia clar ,  la mar i el Montgó.

Continuem  els senders verds la dreta per baixar  per la mateixa pista forestal. En el recorregut  trobarem informació sobre les plantes recte per anar baixant per la mateixa pista forestal on unes plaquetes ens identificaran moltes de les nostres plantes singular del camí i alguns espais habilitats com  a berenadors.

Finalment, i en travessar la pasarel.la de ferro que ens condueix  als carrerons  d’aquest popular barri, donem per finalitzada aquesta senda.